Les corts generals

Títol III de la CE

Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat

Representen el poble espanyol i són formades per dues cambres: el Senat i el Congrés dels Diputats.

Exerceixen la potestat legislativa de l'Estat:

• representen al poble espanyol.
• aproven els pressupostos
• control d'acció de govern
• son inviolables
• altres competències

Els seus membres són elegits mitjançant

• sufragi universal
• lliure
• igual
• directe
• secret

La circumscripció electoral és la província. Atenent criteris de proporcionalitat

Reunions parlamentàries sense convocatòria no són vinculants.

2 períodes de sessions plenàries:

• 1º Setembre-Desembre,
• 2º Febrer-Juny

Sessions extraordinàries a petició de la Diputació permanent

Altre informació:

• No es pot ser membre de les dues càmeres a la vegada.
• No lligam imperatiu (llibertat d'acció diputats)
• Eleccions entre 30-60 dies després d'una legislatura.
• Després d'unes eleccions, 25 dies primera convocatoria nou congrés.
• Les càmeres funcionen en Ple i Comissió.
• Es nomenaran comissions d'investigació
• Les sessions plenàries seran públiques, llevat d'acord en contra de cada cambra, adopció per majoria absoluta o de conformitat amb el Reglament.

Article: 66 Corts Generals potestat legislativa i control del Govern

1. Les Corts Generals representen el poble espanyol i són formades pel Congrés dels Diputats i el Senat.
2. Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de l'Estat, n'aproven els Pressupostos, controlen l'acció de govern i tenen les altres competències que els atribueixi la Constitució.
3. Les Corts Generals són inviolables.

Article 67: El mandat parlamentari

1. Ningú podrà ser membre de totes dues Cambres simultàniament, ni acumular l'acta d'una Assemblea d'una Comunitat Autònoma amb la de Diputat al Congrés.
2. Els membres de les Corts GEnerals no estaran lligats per mandat imperatiu.
3. Les reunions de Parlamentaris que se celebrin sense convocatòria reglamentària no vincularan les Cambres i no podran exercir les funcions d'aquestes ni ostentar-ne els privilegis.

Article 68: EL Congrés dels Diputats. Sistema electoral. Quatre anys de legislatura

1. El Congrés es compon d'un mínim de 300 i un màxim de 400 Diputats, elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret en els termes que estableixi la llei.
2. La circumscripció electoral és la província. Les poblacions de Ceuta i Melilla seran representades cadascuna per un Diputat. La llei distribuirà el nombre total de Diputats, assignarà una representació mínima inicial a cada circumscripció i distribuirà els altres en proporció amb la població.
3. L'elecció es farà a cada circumscripció atenent criteris de representació proporcional.
4. El Congrés és elegit per quatre anys. El mandat dels Diputats acaba quatre anys després de l'elecció o el dia de la dissolució de la Cambra.
5. Són electors i elegibles tots els espanyols que estiguin en ple ús dels seus drets polítics. La llei reconeixarà l'exercici del dret de sufragi als espanyols que es trobin fora del territori d'Espanya i l'Estat els el facilitarà.
6. Les eleccions tindran lloc entre els 30 i 60 dies després de l'acabament del mandat. El Congrés electe haurà de ser convocat dins els 25 dies següents a la celebració de les eleccions.

Article 77: Peticions a les Cambres

1. Les Cambres poden rebre peticions individuals o col·lectives, sempre per escrit. En resta prohibida la presentació directa per mijtà de manifestacions ciutadanes.
2. Les Cambres poden trametre al Govern les peticions que rebin. El Govern té l'obligació d'explicar-se sobre el contingut d'aquestes sempre que les Cambres ho exigeixin.

Article 80: Publicitat de les sessions

Les sessions plenàries de les Cambres seran públiques, llevat de l'acord en contra de cada Cambra, adoptat per majoria absoluta o de conformitat amb el Reglament.

Incompatibilitats

No es pot ser senador o diputat sent a la vegada (llei electoral):

• Tribunal constitucional
• Diputat o senador. Si senador+comunitat autònoma
• Alts càrrecs Administració de l'Estat
• Defensor del poble
• Magistrats, jutges i fiscals actius
• Militars
• membres Juntes Electorals

Article 70: Incompatibilitats i inelegibilitats

1. La llei electoral determinarà les causes d'inelegibilitat i incompatibilitat dels Diputats i dels Senadors, les quals comprendran, en qualsevol cas:

   a) Els components del Tribunal Constitucional.

   b) Els alts càrrecs de l'Administració de l'Estat que determini la Llei, amb l'excepció dels membres del govern.

   c) El Defensor del Poble.

   d) Els Magistrats, els Jutges i els Fiscals en actiu.

   e) Els militars professionals i els membres de les Forces i els Cossos de seguretat i la Policia en actiu

   f) Els membres de les Juntes Electorals.

2. La validesa de les actes i de les credencials dels membres de totes dues Cambres restarà sotmesa al control judicial en els termes que estableixi la llei electoral.

Prerrogatives parlamentaries

• Inviolabilitat: per les opinions manifestades
• Inmunitat: durant el període de mandat, excepció delicte flagarant ( tribunal suprem)
• Suplicatori
• Fur especial

Article 71: Inviolabilitat i immunitat parlametàries

1. Els Diputats i els Senadors gaudiran d'inviolabilitat per les opinions manifestades en l'exercici de les seves funcions.
2. Durant el període del seu mandat, els Diputats i els Senadors gaudiran també d'immunitat, i només podran ser detinguts en cas de delicte flagarant. No podran ser inculpats ni processats sense l'autorització previa de la Cambra respectiva.
3. En les causes contra Diputats i Senadors serà competent la Sala Penal de Tribunal Suprem.
4. Els diputats i els Senadors percebran una assignació que serà fixada per les Cambres respectives.

Òrgans rectors

Els òrgans rectors són els que dirigeixen i asseguren el bon funcionament de les cambres.

Presidència

És la màxima autoritat de la càmbra ( una pel senat, una pel congrés)

És escollit en la sessió constitutiva de la Cambra pel vot favorable de la majoria absoluta dels seus membres en primera votació, o majoria simple en segona votació.

Mesa

Es reuneix regularment cada setmana, habitualment el dimarts.

• President
• 4 o 2 vicepresidents (congrés/senat)
• 4 secretaris

Junta de portaveus

És l'òrgan a través del qual participen els grups parlamentaris en l'ordenació del treball de la Cambra.

• President
• Portaveus grups parlamentaris

Òrgans funcionals

Els òrgans funcionals són els encarregats d’exercir les funcions constitucionals del Senat.

Ple

El Ple està format per tots els diputats/senadors ( congrés/senat) degudament convocats.

Article 75: El Ple i les Comissions de les Cambres

1. Les Cambres funcionaran en Ple i per Comissions.
2. LEs Cambres podran delegar a les Comissions Legislatives Permanents l'aprovació de projoectes o proposicions de llei. El ple, això no obstant, podrà requerir en qualsevol moment el debat i la votació de qualsevol projecte o proposició de llei que hagi estat objecte de la delegació.
3. Resten exceptuats del que disposa l'apartat anterior la reforma constitucional, les qüestions internacionals, les lleis orgàniques i de bases i els Pressupostos Generals de l'Estat.

Diputació permanent

És l'òrgan de naturalesa especial al qual correspon vetllar pels poders de la Cambra quan aquesta no està reunida.

Minim 21 senadors

Article 78: Diputacions permanents

1. A cada Cambra hi haurà una Diputació Permanent composta per un mínim de 21 membres que representaran els grups parlamentaris en proporció a la seva importància numérica.
2. Les diputacions Permanents seran presidides pel PResident de la Cambra respectiva i tindran per funcions la que preveu l'article 73, la d'assumir les facultats que corresponguin a les Cambres, de conformitat amb els articles 86 i 116 si aquesttes haguessin estat dissoltes o n'hagués expirat el mandat, i la de vetllar pels poders de les Cambres, quan aquestes no estiguin reunides.
3. Havent finit el mandat o en cas de dissolució, les Diputacions Permanents continuaran exercint les seves funcions fins que es constitueixin les noves Corts Generals.
4. Reunida la Cambra corresponent, la Diputació Permanent donarà compte dels assumptes tractats i de les seves decisions.

Comissions i ponències

Òrgans basics de treball Última legislatura, 32 per comissió.

Article 76: Comissions d'Investigació

1. El Congrés i el Senat i, si pertoca, totes dues Cambres conjuntament, podran nomenar Comissions d'Investigació sobre qualsevol afer d'interès públic. Les conclusions obtingudes no seran vinculants per als Tribunals ni afectaran les resolucions judicials, sense que això sigui obstacle perquè el resultat de la investigació sigui comunicat al Ministeri Fiscal per tal que aquest exerceixi, si cal, les accions oportunes.
2. Serà obligatori de comparèixer a requeriment de les Cambres. La Llei regularà les sancions que puguin imposar-se per causa de l'incompliment d'aquesta obligació.

Elaboració de Lleis

Article 79: Adopció d'acords

1. Per tal d'adoptar acords, les Cambres han d'estar reunides reglamentàriament i comptar amb l'assistència de la majoria dels membres.
2. Perquè els dits acords siguin vàlids hauran de ser aprovats per majoria simple, sens perjudici de les majories especials que estableixin la Constitució o les lleis orgàniques i les que estableixin els Reglaments de les Cambres per a l'elecció de persones.
3. El vot dels Senadors i el dels Diputats és personal i indelegable.

Lleis orgàniques

Lleis orgàniques: relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, estatuts d'autonomia, règim electoral general i les previstes per la constitució.

Aprovació modificació o derogació: majoria absoluta en votació final sobre el conjunt de projecte.

Article 81: Les lleis orgàniques

1. Són lleis orgàniques les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, les que aprovin els Estatus d'Autonomia i el règim electoral general i les previstes per la Constitució.
2. L'aprovació, la modificació o la derogació de les lleis orgàniques exigirà la majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt del projecte.

Delegació legislativa

Les Corts poden delegar al govern la potestat de dictar normes amb rang de llei.

La delegació legislativa s'atorga mitjançant llei de bases, concreta en temps, límits i temes.

Les lleis de base no podran:

• autoritzar o modificació pròpia base
• facultat per dictar només retroactives.

La proposta del Govern s'anomenarà Decret legislatiu. 30 dies per informar i pronunciar-se al Congrés.

Iniciatives legislatives

La iniciativa legislativa correspon:

• Govern,
• Congrés,
• Senat
• d'acord amb la Constitució i el Reglament de les Càmeres.

Comunitats autònomes demanen al Govern l'adopció d'un projecte de llei.

Iniciativa legislativa popular 500.000 signatures. No temes orgànics, tributàris, internacionals

Article 87: Iniciativa legislativa, Comunitats Autònomes, iniciativa legislativa popular

1. La iniciativa legislativa correspon al Govern, al Congrés i al Senat, d'acord amb la Constitució i els Reglaments de les Cambres.
2. Les Assemblees de les Comunitats Autònomes podran demanar al Govern l'adopció d'un projecte de llei o trametre a la Mesa del Congrés una proposició de llei, i podran delegar davant la dita Cambra un màxim de tres membres de l'Assemblea encarregats de defensar-la.
3. Una llei orgànica regularà les formes d'exercici i els requisits de la iniciativa popular per a la presentació de proposicions de llei. En qualsevol cas es requeriran no menys de 500.000 signatures acreditades. No serà procedent aquesta iniciativa en matèries pròpies de llei orgànica, tributàries o de caràcter internacional ni en allò que pertany a la prerrogativa de gràcia.

Les Corts podran delegar al Govern la potestat de dictar normes, amb rang de llei sobre matèries.

Article 82: La delegació legislativa. Refosa de textos legals

1. Les Corts Generals podran delegar al Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei sobre matèries determinades no incloses en l'article anterior.
2. La delegació legislativa haurà d'atorgar-se mitjançant una llei de bases quan tingui per objecte la formació de textos articulats o mitjançant una llei ordinària quan es tracti de refondre diversos textos legals en un de sol.
3. La delegació legislativa haurà d'atorgar-se al Govern de forma expressa per a una matèria concreta, i fixant-ne el termini d'exercici. La delegació resta esgotada en fer-ne ús el Govern amb la publicació de la norma corresponent. No podrà entendre's que ha estat concedida de manresa implícita o per un temps indeterminat. Tampoc podrà permetre'n la subdelegació a autoritats altres que el mateix Govern.
4. Les lleis de bases delimitaran precisament l'objecte i l'abast de la delegació legislativa i els principis i criteris que en regiran l'exercici.
5. L'autorització per a refondre textos legals determinarà l'àmbit normatiu a què es refereix el contingut de la delegació, i haurà d'especificar si resta circumscrita a la mera formulació d'un text únic o si inclou la de regularitzar, aclarir i harmonitzar els textos legals que hain de ser refosos.
6. Les lleis de delegació podran establir en cada cas fórmules addicionals de control, sens perjudici de la competència pròpia dels Tribunals.

Procediment

Quan el Congrés aprova un projecte de llei, es porta a debatre al Senat, amb un termini de 2 mesos (lleis urgents 20 dies). Senat veta o esmena el projecte, o ratifica per majoria absoluta.

Torna la pilota al Congrés i aquest accepta esmenes per majoria absoluta, o bé tira endavant sense les esmenes del senat, per majoria simple al cap de 2 mesos.

Article 90: Actuació legislativa del Senat

1. Una vegada hagi estat aprovat un projecte de llei ordinària o orgànica pel Congrés de Diputats, el President d'aquest en donarà compte inmediatament al President del Senat, el qual el sotmetrà a la deliberació d'aquesta darrera Cambra.
2. El Senat, dins el termini de dos mesos a comptar des del dia de la recepció del text, pot oposar-hi el seu veto o introduir-hi esmenes mitjançant un missatge motivat. El veto haurà de ser aprovat per majoria absoluta. El projecte no podrà ser sotmès al Rei perquè el sancioni sense que el Congrés ratifiqui per majoria absoluta, en cas de veto, el text inicial, o per majoria simple, transcorreguts dos mesos d'ençà que fou interposat, o sense que es pronunciï sobre les esmenes, havent-les acceptades o no per majoria simple.
3. El termini de dos mesos de què disposa el Senat per a vetar o esmenar el projecte es reduirà a 20 dies naturals en els projectes declarats urgents pel Govern o pel Congrés dels Diputats.

Sanció i promulgació de les lleis

El Rei sancionarà les lleis aprovades per les Corts Generals dins el termini de 15 dies.

Article 91: Sanció i promulgació de les lleis

El rei sancionarà les lleis aprovades per les Corts Generals dins el termini de 15 dies, i les promulgarà i n'ordenarà la publicació inmediata.

Reforma constitucional

Procediment ordinari

• ha de ser aprovada per ambdues cambres per 3/5
• si no hi ha acord, es crea una comisió mixta per buscar acord.
• si tampoc n'hi ha, el congrès pot aprovar la reforma per un 2/3

Procediment agreujat

Si les reformes afectes a aspectes fonamentals, cal dissoldre les Corts i convocar eleccions.

Les noves Corts han d'aprovar la reforma amb 2/3 a cada cambra, i ratificat per referendum.

Referendum

Decicions polítiques trascendentals han d'anar a referendum. Convocat pel rei.

Article 92: Referèndum

1. Les decisions polítiques de transcendència especial podran ser sotmeses al referèndum consultiu de tots els ciutadans.
2. El referèndum serà convocat pel Rei a proposta del President del Govern, autoritzada prèviament pel Congrés dels Diputats.
3. Una llei orgànica regularà les condicions i el procediment de les diverses modalitats de referèndum previstes per la present Constitució.