Skip to main content

Competències de la Generalitat de Catalunya: exclusives, de desenvolupament legislatiu i executives.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al Títol 8 de la Constitució espanyola de 1978.

Aquesta es defineix com el sistema institucional en que s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

La seva estructura és de:

  • 1 preàmbul i un títol preliminar
  • 7 títols
  • 15 disposicions addicionals
  • 2 disposicions transitòries
  • 1 disposició derogatoria
  • 4 disposicions finals

Les competències estan definides al Títol 4, entre dos capítols des de l'artícle 110 al 173 i ordenades alfabèticament.

Principis de:

  • eficàcia
  • jerarquia
  • descentralització
  • desconcentració
  • coordinació

Capítol I. Tipologia de les competències​

Competències exclusives​

Catalunya legisla, reglamenta i executa

Corresponen a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències exclusives, de manera íntegra, la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva. Correspon únicament a la Generalitat l’exercici d’aquestes potestats i funcions, mitjançant les quals pot establir polítiques pròpies.

El dret català, en matèria de les competències exclusives de la Generalitat, és el dret aplicable en el seu territori amb preferència sobre qualsevol altre.

  • agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals
  • aigües de conques internes
  • associacions i fundacions
  • organització de caixes d’estalvis
  • consum, cooperatives, comerç
  • mutualitats de previsió social
  • cultura
  • dret civil català
  • esport i lleure
  • habitatge
  • transports
  • joventut
  • llengua
  • ordenació del territori i urbanisme
  • organització territorial
  • turisme

Competències compartides​

L'estat estableix unes bases i la Generalitat adapta de forma legislativa, reglamentaria i executiva

En les matèries que l’Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l’Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l’Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut.28 En exercici d’aquestes competències, la Generalitat pot establir polítiques pròpies. El Parlament ha de desplegar i concretar per mitjà d’una llei les dites disposicions bàsiques.

  • educació
  • sanitat
  • règim d’expropiació i contractes
  • ordenació del crèdit
  • banca i assegurances
  • mercats de valors i centres de contractació
  • règim miner i energètic
  • protecció del medi ambient
  • ordenació del sector pesquer
  • indústria
  • planificació de l’activitat econòmica a Catalunya
  • defensa de les persones consumidores

Competències executives​

El que vingui dictat per l'estat, encara que ho pot regular.

Correspon a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències executives, la potestat reglamentària, que comprèn l’aprovació de disposicions per a l’execució de la normativa de l’Estat, i també la funció executiva, que en tot cas inclou la potestat d’organització de la seva pròpia administració i, en general, totes les funcions i activitats que l’ordenament atribueix a l’Administració pública.

  • domini públic hidràulic
  • normativa penitenciària
  • treball
  • propietat intel·lectual i industrial
  • pesos i mesures

Òrgans de govern​

Els òrgans fonamentals de la Generalitat són tres: el Parlament, la Presidència de la Generalitat i el Govern.

Presidència de la Generalitat​

Té la màxima representació de la Generalitat i dirigeix l'acció de govern. També té la representació de l'Estat a Catalunya. Manté les relacions amb l'estat, convoca eleccions i nomena alts càrrecs. Nomena i separa consellers.

El parlament elegeix entre els seus membres el president, i el Rei nomena.

Govern​

És l'òrgan superior col·legiat en el qual resideixen les funcions executives i administratives de la Generalitat. A més, dirigeix la política i exerceix la potestat reglamentària. El formen:

  • President
  • Conseller primer (opcional)
  • Consellers

Atribucions:

  • determinar les directrius de l'acció de Govern,
  • elaborar i aplicar el pressupost de la generalitat
  • aprovar projectes de llei
  • nomenar i separar els alts càrrecs de l'administració

Parlament​

El parlament representa el poble de Catalunya, està constituït per una sola cambra, és independent, aprova les lleis de la comunitat i controla l'executiu. Aprova pressupostos i estableix tributs.

  • Actualment 135 diputats.
  • 5 diputats per formar grup. O bé 3/4 si obté més del 5% dels vots totals.

Mesa del parlament​

Composta per el President, 2 vicepresidents, 4 secretaris

Òrgans consultius del Govern:​

Article 72, Títol II De les institucions. Capítol III. Secció segona - l'Administració de la Generalitat.

Comissió Jurídica Assessora​

Alt òrgan consultiu del Govern que exerceix les seves funcions amb autonomia orgànica i funcional, en garantia de la seva objectivitat i independència.

El formen 15 Jurístes.

Vetlla per la legalitat de l'actuació de les diverses administracions catalanes.

Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya​

És un òrgan consultiu i d'assessorament al Govern de la Generalitat de Catalunya en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals.

37 membres

Altres institucions​

Títol II De les institucions. Capítol V Altres institucions de la Generalitat.

Consell de Garanties Estautàries​

És la institució de la Generalitat que vetlla per l'adequació a aquest Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat:

  • Adequació a la Constitució
  • Adequació a l'Estatut
  • Adequació dels projectes i proposicions de llei
  • Adequació dels projectes i les proposicions de reforma

Juristes nomenats pel president de la Generalitat

Consell de l'audiovisual català​

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya és l'autoritat reguladora independent en l'àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada. El Consell actua amb plena independència del Govern de la Generalitat en l'exercici de les seves funcions. Una llei del Parlament ha d'establir els criteris d'elecció dels seus membres i els seus àmbits específics d'actuació.

Síndic de Greuges​

Té la funció de protegir i defensar els drets i llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut. Amb la finalitat de supervisar, amb caràcter exclusiu, l'activitat de l'Administració de la Generalitat, organismes públics o privats, empreses privades que gestionen serveis públics.

El síndic de greuges i el defensor del poble col·laboren en l'exercici de llurs funcions.

Síndicatura de Comptes​

És l'òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d'eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya.