Les persones davant l'administració
En un procediment administratiu, a més d'una administració pública que actua per mitjà dels seus òrgans, hi ha d'haver una altra part: una o més persones físiques (ciutadans) o jurídiques (per exemple, una societat anònima), o bé una altra administració pública.
Concepte de persona interessada
Aquesta altra part o altres parts en el procediment administratiu es coneix com a persona o persones interessades. Quan una persona té la condició d'interessada pot intervenir en el procediment o ser-ne una part; també es diu que té legitimació per actuar en el procediment.
La condició de persona interessada no s'adquireix pel fet de ser part en un procediment concret, sinó que és prèvia: si una persona reuneix els requisits per ser persona interessada, estarà legitimada per ser part en un procediment administratiu.
en un procediment administratiu s'ha de ser titular d'un dret o d'un interès legítim que pot resultar afectat per la resolució administrativa que s'ha de dictar en aquell procediment.
Tanmateix, hi ha matèries en les quals la condició de persona interessada la té no només qui defensi un dret o interès legítim davant de l'Administració sinó que es reconeix també a persones que no tinguin cap dret o interès legítim respecte d'aquell assumpte concret. És el que es coneix com l'acció pública i està reconeguda, amb més o menys amplitud, en matèries com l'urbanisme o el medi ambient.
Són interessades en un procediment administratiu les persones que s'indiquen a l'article 4 de la LPACAP:
- Les que el promoguin com a titulars de drets o interessos legítims individuals o col·lectius.
- Les que, sense haver iniciat el procediment, tinguin drets que puguin ser afectats per la decisió que s’adopti en aquest.
- Aquelles els interessos legítims de les quals, individuals o col·lectius, puguin ser afectats per la resolució i es personin en el procediment mentre no s’hagi dictat una resolució definitiva.
Així mateix, les associacions i organitzacions representatives d’interessos econòmics i socials són titulars d’interessos legítims col·lectius en els termes que la Llei reconegui.
Cal destacar que:
- No només poden ser part en un procediment els titulars de drets, sinó també els titulars d'interessos.
- Els titulars de drets que poden resultar afectats per la resolució que s'ha de dictar sempre tindran la condició de persones interessades, independentment del fet que hagin promogut el procediment corresponent o no.
- A diferència dels titulars de drets, els titulars d'interessos legítims només tindran la consideració de persones interessades si promouen el procediment o si hi compareixen.
- Les associacions i organitzacions representatives d’interessos econòmics i socials només seran titulars d'interessos legítims col·lectius i, per tant, interessades en els termes que una llei específica els ho reconegui. Així, per exemple, els sindicats, les associacions professionals de treballadors autònoms, les organitzacions de persones consumidores i usuàries i les associacions i organitzacions legalment constituïdes que tinguin entre els seus fins la defensa i promoció dels drets humans i compleixin els requisits fixats a l'article 29 de la Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació, podran tenir la consideració de persona interessada en aquells procediments administratius en què l'Administració hagi de pronunciar-se en relació amb una situació de discriminació prevista a la susdita Llei, sempre que comptin amb l'autorització de la persona o persones afectades (no caldrà aquesta autorització quan les persones afectades siguin una pluralitat indeterminada o de difícil determinació, sens perjudici que els qui s’hi considerin afectats puguin també participar en el procediment).
equival a una situació jurídica en la qual una persona, sense ser titular d'un dret, es troba en una posició singular respecte de la resta de ciutadans. Aquesta posició singular és objecte de protecció per les normes legals. Hi ha interès sempre que es pugui presumir que, de la resolució administrativa, en derivarà un benefici moral, econòmic o jurídic.
correspon a l'interès d'un conjunt de persones amb una característica comuna que les agrupa. Malgrat no estar inicialment determinades o identificades individualment, són identificables a partir d'aquesta dada comuna.
La capacitat jurídica i la capacitat d'obrar o d'actuar
és l'aptitud per ser titular de drets i obligacions i, en general, de situacions jurídiques subjectives, que no forçosament ha de coincidir amb la capacitat d’obrar o d'actuar.
d'una persona és l'aptitud per exercir, per ella mateixa, els seus drets i per fer front, per ella mateixa, a les seves obligacions.
La legislació civil determina que les persones físiques tenen capacitat jurídica des del moment del naixement i fins a la mort.
La capacitat d'obrar o d'actuar és més limitada, ja que només la tenen amb caràcter general els majors d'edat i menors emancipats. A més, la capacitat d'obrar es pot trobar limitada en tot o en part, com passa, per exemple, en el cas de les incapacitacions.
El llibre segon del Codi civil de Catalunya (art. 211-5) estableix que el menor pot fer per si mateix, segons la seva edat i capacitat natural, els actes següents:
- els relatius als drets de la personalitat, llevat que les lleis que els regulin estableixin una altra cosa
- els relatius a béns o serveis propis de la seva edat, d’acord amb els usos socials
- els altres que la llei li permeti.
Pel que fa als menors d'edat, doncs, la legislació civil els reconeix un feix de drets quant a la seva capacitat d'actuar que, si bé no és una capacitat d'actuar plena, té una rellevància especial.
La capacitat d'actuar davant de les administracions públiques
L'article 3 de la LPACAP disposa que, a l'efecte del que estableix la mateixa Llei, tenen capacitat d’obrar davant les administracions públiques:
- Les persones físiques o jurídiques que tinguin capacitat d’obrar d’acord amb les normes civils.
- Els menors d’edat per a l’exercici i la defensa d’aquells dels seus drets i interessos l’actuació dels quals estigui permesa per l’ordenament jurídic sense l’assistència de la persona que n’exerceixi la pàtria potestat, tutela o curatela. S’exceptua el supòsit dels menors incapacitats, quan l’extensió de la incapacitació afecti l’exercici i la defensa dels drets o interessos de què es tracti.
- Els grups d’afectats, les unions i entitats sense personalitat jurídica i els patrimonis independents o autònoms, quan la llei així ho declari expressament (per exemple, en la normativa tributària o en la normativa de consum).
doncs, la capacitat d'actuar de les persones davant de les administracions públiques és més àmplia que la que disposa la legislació civil.
Representació
Qualsevol persona amb capacitat d'actuar pot ser representant d'una altra davant l'Administració pública, i si s'opta per la representació, l'Administració s'ha d'entendre amb el representant quan dugui a terme els diferents tràmits del procediment administratiu en què s'hagi acreditat la representació.
La persona representant pot ser una persona física o una persona jurídica, però, en aquest darrer supòsit, només ho pot ser si els seus estatuts ho preveuen.
Pluralitat de persones interessades
La LPACAP admet que una pluralitat de persones interessades s'adreci a una administració pública mitjançant un únic escrit o sol·licitud. Aleshores, l'Administració s'ha d'entendre amb la persona que s'hagi indicat expressament, que tant pot ser una de les que signa, com una tercera que les representi.
Si no es fa aquesta indicació, l'Administració s'entendrà amb la persona interessada que figuri en primer lloc de l'escrit. És a dir, a falta d'indicació expressa, es presumeix que la persona designada és la que figura en primer terme. Tanmateix, qualsevol de les persones interessades pot continuar realitzant actuacions durant la tramitació del procediment, com ara presentar al·legacions de manera individual.