La notificació i la publicació
Notificació dels actes administratius
La notificació és un requisit formal més de l’acte; no és pròpiament un acte, és un mecanisme posterior on s’informa del contingut de l’acte i la voluntat de l’òrgan. L’omissió de l’acte posa en risc la seva eficàcia.
Tots el actes administratius i les resolucions que afectin els drets i interessos de les persones afectades hauran de ser notificats.
En la notificació les persones interessades coneixen el contingut i la naturalesa d’un acte administratiu que els afecta, i també dels instruments jurídics dels quals poden disposar per a rebatre l’acte notificat.
El contingut que haurà de figurar en la notificació com a elements bàsics:
- Ha de contenir el text íntegre de la resolució, amb indicació de si posa fi o no a la via administrativa.
- Ha d’expressar els recursos que siguin procedents, en via administrativa i judicial.
- Ha d’indicar l’òrgan davant del qual s’hagin de presentar els recursos.
- El termini per interposar recurs.
per a efectuar les notificacions és de deu dies a comptar a partir de la data en què s’ha dictat l’acte.
Les notificacions s’han de practicar preferentment per mitjans electrònics i, en tot cas, quan l’interessat estigui obligat a rebre-les per aquesta via.
Els interessats que no estiguin obligats a rebre notificacions electròniques poden decidir i comunicar en qualsevol moment a l’Administració pública, mitjançant els models normalitzats que s’estableixin a aquest efecte, que les notificacions successives es practiquin o es deixin de practicar per mitjans electrònics.
Independentment del mitjà utilitzat per a les notificacions, són vàlides sempre que permetin tenir constància del seu enviament o posada a disposició, de la recepció o l’accés per part de l’interessat o el seu representant, de les seves dates i hores, del contingut íntegre, i de la identitat fidedigna del remitent i destinatari.
En tot cas, sempre que els interessats per raó de la seva capacitat econòmica, tècnica, dedicació professional o altres motius, quedi acreditat que tenen accés i disponibilitat dels mitjans electrònics necessaris, les administracions poden establir l’obligació de practicar electrònicament les notificacions per a determinats procediments i per a certs col·lectius de persones físiques.
La notificació té dos efectes sobre l’acte jurídic:
- Constitueix una condició jurídica per a l’eficàcia dels actes administratius respecte de les persones interessades que hi veuen afectats els seus drets o interessos.
- Actua com a requisit perquè comencin a transcórrer els terminis d’objecció de l’acte notificat, que es computen a partir de l’endemà de la notificació.
Publicació dels actes administratius
Publicar vol dir ‘fer públic’, portar a coneixement de tothom. Els actes administratius seran publicats de forma genèrica:
- Quan expressament ho estableixin les normes reguladores de cada procediment.
- Per raons d’interès públic apreciades per l’òrgan que en tingui competència.
Els elements de la publicació per a la redacció del contingut són els mateixos que els de la notificació. La publicació esdevé un requisit jurídic per a la seva eficàcia, igual que passa amb la notificació.
per la norma reguladora de cada procediment els actes administratius es publiquen en el diari o butlletí oficial corresponent.
En els següents casos, els actes administratius han de ser objecte de publicació, i aconsegueix tenir els mateixos efectes que la notificació:
- Quan l’acte tingui com a destinatari una pluralitat indeterminada de persones o quan l’Administració consideri que la notificació efectuada a un sol interessat és insuficient per garantir la notificació a tots.
- Quan es tracti d’actes integrants d’un procediment selectiu o de concurrència competitiva de qualsevol tipus.
En cas que la notificació per mitjà d’anuncis o la publicació d’un acte lesioni drets o interessos legítims, s’ha de limitar a publicar al diari oficial que correspongui una indicació breu i concisa del contingut de l’acte i del lloc on els interessats poden comparèixer, en el termini que s’estableixi, per conèixer el contingut íntegre de l’acte esmentat i deixar constància d’aquest coneixement.