Skip to main content

Invalidesa dels actes administratius

https://formaciooberta.eapc.gencat.cat/contingutsdelscursos/pad/060_revisio/inici.html#invalidesa_dels_actes_administratius

Consideracions generals​

Un acte administratiu és invàlid

quan infringeix l’ordenament jurídic Segons la importància i la transcendència de la infracció, parlarem de diferents graus d’invalidesa: nul·litat de ple dret (art. 47 de la LPACAP) i anul·labilitat (art. 48 de la LPACAP).

D’altra banda, hi ha irregularitats –petites anomalies en el contingut de l’acte o en el procediment que s’ha seguit per dictar-lo– tan poc rellevants que no invaliden l’acte administratiu. Normalment es tractarà de simples defectes de forma o d'actes dictats fora del termini establert (llevat que aquest hi sigui essencial).

D'acord amb el principi de conservació dels actes administratius, els vicis d’invalidesa s’han de valorar restrictivament, llevat que es tracti d’actes sancionadors. D'aquest principi deriven la conversió, la convalidació, la conservació i els límits establerts a l’extensió de la nul·litat o anul·labilitat dels actes.

Nul·litat de ple dret​

a) Concepte i supòsits​

La nul·litat de ple dret

constitueix el grau màxim d’invalidesa dels actes administratius.

Els supòsits d’actes administratius nuls de ple dret són enumerats taxativament a la LPACAP. D’una banda, l'article 47.1:

  • Els actes que lesionin els drets i les llibertats susceptibles d’empara constitucional.

    Exemples en procediments sancionadors
    • El canvi d’instructor que no es notifica a la persona interessada fins després d’imposar la sanció.
    • La resolució dictada sense haver-se notificat la incoació del procediment a la persona interessada.

  • Els actes dictats per un òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori.

    • Cal que la infracció sigui notòria. No es refereix a la competència jeràrquica perquè aquest tipus d’infraccions són esmenables i, a més, els casos més greus d’aquest tipus d’incompetència normalment coincidiran amb supòsits d’incompetència material o territorial.
    Exemple

    Expropiació per un ajuntament de béns immobles situats fora del terme municipal.

  • Els actes que tinguin un contingut impossible.

    Exemple
    • La moció de censura contra un regidor.
    • L’acord d’adjudicació d’un contracte d’obres el projecte del qual s’ha elaborat sobre una finca diferent d’aquella en què s’ha de situar l’obra.

  • Els actes que siguin constitutius d’infracció penal o es dictin com a conseqüència d’aquesta.

  • Els actes dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert.

    • S’hi inclouen l’omissió de tràmits tan essencials que el procediment queda completament desfigurat, els casos en què se segueix un procediment diferent de l’establert, etc.
    Exemples
    • Ordre d’execució d’obres dictada sense expedient contradictori.
    • Revisió d’un acte administratiu sense que la persona interessada hi hagi interposat recurs ni tampoc seguint el procediment de revisió d’ofici.

  • Els actes dictats prescindint totalment i absolutament de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats.

  • Els actes expressos o presumptes contraris a l’ordenament jurídic pels quals s’adquireixen facultats o drets quan no es tinguin els requisits essencials per adquirir-los.

    • Aquesta causa es refereix únicament a les infraccions materials més notòries i greus dels actes administratius, a una manca incontrovertible dels requisits essencials (objectius o subjectius): no n’hi ha prou amb la manca de qualsevol requisit exigit per a la validesa de l’acte que dona lloc a l’adquisició del dret o facultat.
    Exemples
    • Nomenament com a funcionari d’una persona mancada dels requisits per accedir a tal condició.
    • La concessió d’una llicència d’obres que incompleix les condicions d’altura màxima de les edificacions.

  • Qualsevol altre supòsit que s’estableixi expressament en una disposició amb rang de llei.

    • Aquests supòsits són molt nombrosos i la legislació sectorial no sol fer servir els termes amb gaire precisió. Això obliga a interpretar de manera curosa i restrictiva les causes de nul·litat, sense perdre mai de vista les exigències de la seguretat jurídica i, especialment, la reserva de llei que s’hi fa: només mitjançant una llei es poden tipificar causes de nul·litat en lleis especials al marge de la LPACAP.
    Exemples de causes de nul·litat en la legislació sectorial
    • Els actes que impliquin compromisos de despesa per damunt dels crèdits autoritzats al pressupost (art. 46 de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària).
    • Els actes que infringeixen la inalienabilitat del domini públic marítim terrestre (art. 9.2 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes).
    • Els contractes subscrits per poders adjudicadors en els quals concorri alguna de les causes relacionades a l'apartat 2 de l'art. 39 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.

b) Supòsits de nul·litat dels reglaments o disposicions administratives​

Finalment, l'article 47.2 de la LPACAP enumera els casos de nul·litat de ple dret de les disposicions administratives: les que vulneren la Constitució, les lleis o altres disposicions administratives de rang superior; les que regulen matèries reservades a la llei; i les que estableixen la retroactivitat de disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals.

c) Efectes​

  • Ineficàcia radical: l’acte no pot produir els efectes a què estava destinat, tot i que en pugui produir uns altres (com ara generar responsabilitat, o la possible conversió en un de diferent si en compleix els requisits de validesa, etc.).
  • L’acció per declarar la nul·litat no prescriu.
  • Aquesta infracció no es pot esmenar. Per tant, l'acte nul no és susceptible de convalidació (no es pot corregir el defecte ni tan sols mitjançant el consentiment de la persona afectada) i només hi cap, en principi, la conversió (la transformació en un altre acte administratiu diferent si de cas en compleix els requisits de validesa).
  • La declaració es pot fer d’ofici, no cal cap petició de part interessada.
  • La declaració de nul·litat produeix efectes ex tunc, és a dir, abasta fins al moment en què l’acte es va dictar.

Anul·labilitat​

a) Concepte i característiques​

L’acte administratiu és anul·lable

en tots els altres casos en què infringeix l’ordenament jurídic, fins i tot per desviació de poder (art. 48.1 de la LPACAP).

Així, l’anul·labilitat dels actes queda limitada entre dos nivells: per dalt, els vicis que en determinen la nul·litat de ple dret (art. 47.1 de la LPACAP) i, per sota, les irregularitats no invalidants (apartats 2 i 3 de l’art. 48 de la LPACAP).

Exemple d’acte anul·lable per desviació de poder

La resolució que ajorna la convocatòria d’un concurs de selecció de personal, basant-se en una pretesa correcció d’errades, per permetre que hi participi la persona a qui es vol adjudicar la plaça.

El vici determinant de l'anul·labilitat:

  • Ha de ser greu i comportar conseqüències substancials respecte a la finalitat de l’acte, els drets o interessos legítims de la persona destinatària o la realització efectiva del seu objecte.
  • Es pot tractar de la infracció de qualsevol norma, o fins i tot d’un principi general del dret.
  • No ha de ser necessàriament manifest o evident: el vici no deixa d’existir pel fet que calgui un esforç dialèctic per detectar-ne la presència.
  • És un defecte convalidable pel mer transcurs dels terminis d’impugnació sense que s’hi interposi cap recurs ni se'n formuli la declaració de lesivitat.
  • El vici pot ser tant de fons com de forma. En aquest darrer cas només és anul·lable l’acte administratiu mancat dels requisits formals indispensables per assolir el seu fi, o que doni lloc a la indefensió de les persones interessades.
Exemple d’acte anul·lable per vicis de forma

L’acord de fixació del preu just expropiatori mancat d’antecedents i de sistemes valoratius amb prou detall per permetre l’anàlisi de la valoració dels béns expropiats.

b) Efectes​

  • L’acte anul·lable es pot convalidar si se’n corregeixen els vicis.
  • L’acte administratiu desplega els seus efectes mentre no sigui impugnat i se n’anul·li o suspengui l’eficàcia. Per tant, si el recurs no s’interposa dins de termini, l’acte esdevé ferm (tot i que l’Administració podrà declarar-lo lesiu i recórrer a la via contenciosa mentre no expiri el termini per fer-ho).
  • L'anul·lació té efectes ex nunc, és a dir, des que aquesta es produeix. A partir d’aquest moment l’acte, que era d’obligat compliment, deixa de ser-ne (ja no obliga, perquè resta sense eficàcia) i també queden sense efecte els actes dictats en execució de la resolució anul·lada.

Conversió​

a) Concepte i requisits​

La conversió

consisteix en la transformació d’un acte invàlid en un altre acte administratiu diferent, perquè reuneix les condicions de validesa d’aquest últim (art. 50 de la LPACAP).

La conversió és possible tant respecte als actes nuls de ple dret com als anul·lables i és una alternativa a l’anul·lació o a la declaració de nul·litat de l’acte. Hi han de concórrer aquests requisits:

  • L’acte convertit ha de contenir els elements constitutius d’aquell acte diferent els efectes del qual produirà.
  • Per raó del principi de seguretat jurídica, la conversió ha de tenir lloc mitjançant una declaració expressa.

b) Efectes​

La conversió produeix efectes només a partir del moment en què sigui declarada. Excepcionalment, però, pot tenir efectes retroactius, des del dia en què es va dictar l’acte convertit, si hi concorren els requisits generals per a la retroactivitat de l’acte administratiu establerts a l'article 39.3 de la LPACAP, és a saber: els efectes són favorables a la persona interessada, el supòsit de fet necessari existia ja en la data a què es retrotreu l’eficàcia de l’acte, i la retroactivitat no lesiona drets o interessos legítims d’altres persones.

Convalidació dels actes anul·lables​

a) Concepte​

La convalidació

és l’operació en virtut de la qual l’Administració esmena un acte invàlid, dictant-ne un de nou que corregeix o repara els vicis de l’anterior (art. 52 de la LPACAP).

Només és aplicable als actes anul·lables, de manera que no escau enfront dels actes nuls de ple dret, ni dels anul·lats judicialment.

Generalment, la competència per convalidar correspon a l’òrgan que va dictar l’acte, amb aquestes excepcions:

  • Si el vici a reparar consisteix en incompetència no determinant de nul·litat, l’acte viciat pot ser convalidat per l’òrgan competent, quan aquest sigui el superior jeràrquic del que va dictar-lo.
  • Si en el procediment hi manca cap autorització, l’acte definitiu pot ser convalidat mitjançant l’atorgament de l’autorització per part de l’òrgan competent. Igualment si hi manca cap dictamen o proposta, sempre que no s’hi hagi produït nul·litat de ple dret.

b) Efectes​

L’acte convalidat produeix efectes des de la data de la convalidació. Excepcionalment, però, pot tenir efectes retroactius si hi concorren els requisits generals per a la retroactivitat dels actes administratius (art. 39.3 de la LPACAP).

Exemple

La resolució de reintegrament d’una subvenció, anul·lable per haver-la adoptat un director general quan el competent per fer-ho era un òrgan jeràrquicament superior, pot ser convalidada mitjançant l’acte administratiu que hi dicti aquest últim.