Skip to main content

Règim d'incompatibilitats del personal al servei de l'Administració pública.

El règim d’incompatibilitats és el règim jurídic en virtut del qual tot el personal que presta els seus serveis a l’administració pública, ja sigui funcionari o personal laboral, té prohibit exercir cap altra activitat professional o lucrativa, ja sigui al sector públic com al sector privat, llevat dels casos en què la llei ho permeti.

La regulació de les incompatibilitats és integrada dins del règim estatutari dels funcionaris públics. Es basa en la necessitat d'aplicar el principi de dedicació del personal al servei de les administracions públiques a un únic lloc de treball, sense més excepcions que les que demani el servei públic, respectant l'exercici de les activitats privades que no puguin impedir l'estricte acompliment dels seus deures o comprometre'n la imparcialitat o la independència.

  • Amb relació a altres activitats públiques, el sistema d’incompatibilitats és molt estricte i està inspirat en tres principis:
    • el de dedicació a un sol lloc de treball,
    • el d’incompatibilitat econòmica
    • el d’imparcialitat i independència de l’empleat públic.

La incompatibilitat és quasi absoluta, amb les excepcions que expressament estableix la llei.

  • Amb relació a les activitats privades, el sistema és més flexible, ja que només regeix el principi d’imparcialitat i independència de l’empleat públic. La majoria d’activitats són compatibles, i sols es limiten les que puguin afectar la imparcialitat del funcionari.
  • La compatibilitat ha de ser autoritzada en tot cas pel ple de l’entitat local.

Principis

Respecte a activitats públiques

  • Principi de dedicació a un sol lloc de treball. El personal comprès en l’àmbit d’aplicació de la llei d’incompatibilitats no pot fer compatible la seva activitat amb el desenvolupament d’un segon lloc de treball, càrrec o activitat al sector públic, llevat de les excepcions que estableixi la llei.
  • Principi d’incompatibilitat econòmica. El personal comprès en l’àmbit d’aplicació de la llei d’incompatibilitats no pot percebre més d’una remuneració amb càrrec als pressupostos del sector públic. Per remuneració hem d’entendre qualsevol dret de contingut econòmic derivat, directament o indirectament, d’una prestació o servei personal.
  • Principi d’imparcialitat i independència de l’empleat públic. El personal comprès en l’àmbit d’aplicació de la llei d’incompatibilitats no pot exercir càrrecs, professions o activitats públiques que puguin impedir o menyscabar l’estricte compliment dels seus deures o comprometre'n la imparcialitat o la independència.

En concret, la llei catalana d’incompatibilitats estableix que el personal comprès en el seu àmbit d’aplicació únicament pot tenir un segon lloc de treball o una segona activitat al sector públic si ho exigeix l’interès del mateix sector públic i en els supòsits concrets que la llei estableixi.

Respecte a activitats privades

  • Principi d’imparcialitat i independència de l’empleat públic: El personal comprès en l’àmbit d’aplicació de la llei d’incompatibilitats no pot exercir càrrecs, professions o activitats privades que puguin impedir o menyscabar l’estricte compliment dels seus deures o comprometre'n la imparcialitat o la independència.

Segona activitat pública o privada

No es pot reconèixer cap compatibilitat quan l’empleat públic percebi qualsevol complement específic o concepte equiparable.

La llei catalana d’incompatibilitats estableix que l’activitat principal es pot comptabilitzar amb l’exercici dels següents càrrecs electes (art. 3):

  • Ser membre del Parlament de Catalunya, llevat que percebin retribucions periòdiques pel desenvolupament d’aquest càrrec.
  • Ser membre de les corporacions locals, llevat que ocupi càrrecs retribuïts periòdicament i que tingui dedicació exclusiva.

En aquests supòsits es pot percebre únicament la retribució corresponent a una de les activitats, sens perjudici de les dietes o indemnitzacions.

Activitats no subjectes al règim d'incompatiblitats

  • Activitats derivades de l’administració del patrimoni personal o familiar.
  • Activitats de direcció de seminaris, cursos o conferències en centres oficials destinats a la formació de funcionaris o professorat, quan no tingui caràcter permanent o habitual ni suposin més de 75 hores a l’any, així com la preparació per a l’accés a la funció pública.
  • Activitats de participació en tribunals qualificadors de proves selectives per a l’accés a la funció pública.
  • Activitats de participació en exàmens, proves o avaluacions.
  • L’exercici del càrrec de president, vocal o membres de juntes rectores de mutualitats o patronats de funcionaris sempre que no sigui un càrrec retribuït.
  • Activitats de producció, de creació literària, artística, científica o tècnica, i les publicacions derivades d’aquesta activitat, sempre que no tinguin lloc com a conseqüència d’una relació laboral o de prestació de serveis.
  • Activitats de participació ocasional en col·loquis i programes en qualsevol mitjà de comunicació.
  • Activitats de col·laboració i assistència a congressos, seminaris, conferències o cursos de caràcter professional.

Activitats públiques

La regla general, com ja hem vist, és la dedicació exclusiva a un sol lloc de treball: cap persona al servei d’un ens públic pot prestar un segon lloc treball o activitat en el sector públic llevat que ho exigeixi l’interès del mateix servei públic.

Activitat en el sector públic és qualsevol activitat que es porti a terme a l’administració entesa de manera extensa, és a dir, qualsevol ens o empresa privada amb capital majoritari públic, així com l’activitat desenvolupada pels membres electius de les corporacions locals, de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes, pels alts càrrecs i per la resta del personal dels òrgans constitucionals i estatutaris, i de totes les administracions, incloent-hi l’Administració de justícia, i dels ens i organismes dependents d'aquesta Administració, incloent-hi les entitats concertades col·laboradores de la Seguretat Social en la prestació sanitària.

En tots casos:

  • No poden superar les remuneracions màximes establertes als PGE o als PGG per al càrrec de director general.
  • No poden superar la retribució que li correspon per l’activitat principal, estimada en règim de jornada ordinària

Autoritzables

  • Els catedràtics i els professors titulars d’universitats i els catedràtics d’escoles universitàries, per ocupar un segon lloc de treball en el sector públic sanitari o de caràcter exclusivament de recerca en centres públics de recerca, i sempre que els llocs estiguin autoritzats com de prestació a temps parcial.
  • Els professors titulars d’escoles universitàries d’infermeria, per ocupar un segon lloc de treball en el sector sanitari, sempre que el lloc estigui autoritzat com de prestació a temps parcial.
  • Els catedràtics i professors de música que prestin serveis als conservatoris superiors de música i als conservatoris professionals de música, per ocupar un segon lloc de treball en el sector públic cultural, sempre que el lloc estigui autoritzat com de prestació a temps parcial.
  • Quan ho exigeixi l’interès del mateix sector públic.

Altres suposits excepcionals

  • El ple de la corporació local pot determinar amb caràcter general els llocs de treball del sector públic que es poden desenvolupar en règim de prestació a temps parcial.
  • El ple de la corporació pot autoritzar la compatibilitat per exercir activitats de recerca de caràcter no permanent o d’assessorament per a supòsits concrets, sempre que l’exercici d’aquesta activitat requereixi unes qualificacions especials que posseeixi el personal afectat per la incompatibilitat. No es pot autoritzar aquesta compatibilitat si la persona afectada té el lloc de treball en l’àrea que té encomanades aquestes tasques.

Activitats privades

La regla general és que no es pot autoritzar ni reconèixer compatibilitat al personal que ocupi els llocs de treball que comportin la percepció d’un complement específic per factor d’incompatibilitat o per un concepte equiparable.

Pensions públiques

La pensió de jubilació és incompatible amb l’activitat en el sector públic corresponent a l’activitat de diputat del Parlament de Catalunya, membre de les corporacions locals, alts càrrecs i resta del personal de les administracions públiques catalanes.