Skip to main content

Elements

Tradicionalment, s'enumeren un seguit d'elements que han de concórrer en un acte administratiu perquè aquest sigui vàlid, és a dir, conforme a l'ordenament jurídic. Es tracta d'un conjunt de condicions o requisits de validesa que el mateix ordenament imposa (articles 34 i següents de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, en endavant LPACAP).

Els elements de l'acte administratiu són: el subjectiu, l'objectiu, el causal, el teleològic i els formals.

Subjectiu​

  • Ha de procedir d'un ens de dret públic amb capacitat i competència per dictar-lo.
  • Ha de ser dictat per l'òrgan administratiu amb competència objectiva, funcional i territorial per fer-ho (art. 34.1 de la LPACAP, art. 6 i següents de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, en endavant LRJPACat).
  • Dins d'aquest òrgan, ha de fer-ho la persona o persones que hagin estat correctament o legalment investides per dictar-lo (és a dir, que hagin estat regularment nomenades, hagin pres possessió i estiguin en actiu com a titulars de l'òrgan o suplents) i no tinguin relació personal i directa o indirecta amb l'afer que s'hi tracta (és a dir, que no hi concorri cap causa legal d'abstenció ni de recusació, art. 23 i 24 de la LRJSP).
Actes viciats pel que fa al seu element subjectiu
  • L'acte dictat per una persona que no ha estat legalment adscrita a l'òrgan competent.
  • Quan, tot i haver-hi nomenament legal, l'acte es dicta abans que aquest nomenament pugui produir efectes, etc.

Objectiu​

L'objecte de la declaració de l'Administració pot ser un comportament, un fet, un bé, una situació jurídica o bé una barreja d'aquests objectes típics.

En qualsevol cas, però, aquest objecte ha de reunir inexcusablement tres característiques. Cal que sigui:

  • Possible (art. 47.1.c de la LPACAP). Aquest requisit no barra el pas a la impossibilitat jurídica -ja que aquesta equival senzillament a la il·legalitat-, sinó que es refereix:
    • A una impossibilitat material o física de bon principi: p. ex., la concessió administrativa d'un cabal d'aigua que el rec d'on s'ha de prendre no pot dur.
    • A una impossibilitat lògica: p. ex., quan l'aplicació d'una part de l'acte administratiu anul·la l'efecte requerit per una altra, de manera que totes dues no es poden aplicar alhora.
  • Lícit, és a dir, ajustat a l'ordenament jurídic (art. 34.2 de la LPACAP).
  • Determinat o determinable (art. 34.2 de la LPACAP), com la convocatòria a oposició o concurs de les vacants existents a la plantilla "a més d'aquelles que puguin produir-s'hi fins que finalitzi el termini de presentació de sol·licituds".
Actes viciats quant al seu element objectiu
  • L'acte d'extinció d'una concessió administrativa ja extingida fa temps.
  • La imposició d'una sanció pecuniària sense concretar-ne la quantia.
  • L'adjudicació d'un contracte de serveis a una persona que ja és morta.
  • La resolució d'un recurs que mai no es va interposar.

Causal​

L'element causal és la raó o circumstància que justifica en cada cas que l'acte administratiu pugui i hagi de ser dictat per l'Administració.

El supòsit de fet que dona lloc al naixement de l'acte administratiu s'ha d'establir, directament o indirectament, en la norma que atribueix la potestat que s'hi exercirà. Pot ser:

  • una situació material perfectament clara i objectivable
    • Ex: l'antiguitat d'un funcionari quant al reconeixement de triennis en el règim de retribucions
  • una situació més complexa o ambigua, per a l'apreciació de la qual caldrà fer una valoració o servir-se de l'experiència, o fins i tot utilitzar unes altres qualificacions jurídiques prèvies
    • Ex: conceptes jurídics indeterminats com ara "perill", "urgència", "idoneïtat", "sostenibilitat", etc.
Actes viciats pel que fa a la seva causa
  • La convocatòria d'un concurs de mèrits per a la provisió d'un lloc de treball que no és vacant.
  • L'admissió a unes proves de selecció d'un aspirant que no reuneix els requisits de titulació.

Teleològic​

L'acte administratiu ha d'anar adreçat sempre a aconseguir una finalitat pública; concretament, la que va determinar l'atorgament de la potestat exercida. Si no és així, en separar-se del seu element teleològic, l'acte estarà viciat de desviació de poder (art. 34.2 i 48.1 de la LPACAP).

En un acte administratiu que aparentment s'ajusta a la legalitat (perquè l'ha dictat l'òrgan competent, d'acord amb el procediment legalment establert, etc.) s'hi produirà, tanmateix, desviació de poder:

  • si a través de l'acte l'Administració persegueix fins privats en comptes de públics (incompliment del fi genèric)
  • si hi persegueix fins públics diferents dels que estableix en cada cas l'ordenament jurídic (incompliment del fi específic).
Exemples
  • D'incompliment del fi genèric: en el marc d'un decret de reestructuració d'un departament, una reforma orgànica que, sota el pretext de suprimir un lloc de treball emparant-se en l'àmplia discrecionalitat de la potestat autoorganitzadora de l'Administració, té realment com a finalitat deslliurar-se d'un funcionari (s'hi violaria la finalitat per a la qual l'Administració té concedida la potestat esmentada, que sempre s'ha d'exercir de la manera més convenient als interessos públics).
  • D'incompliment del fi específic: un òrgan administratiu, que té atribuïda la potestat de policia i d'inspecció d'un determinat tipus d'aparells i instal·lacions industrials amb la finalitat de comprovar-ne la seguretat, utilitza la potestat esmentada amb una finalitat fiscal (únicament per poder percebre unes taxes).

Formals​

La declaració en què consisteix l'acte administratiu no es pot produir de qualsevol manera. En primer lloc, s'ha de seguir un camí concret; i, en segon lloc, l'acte s'ha de manifestar a través d'unes formes determinades.

Els elements formals que ha de reunir un acte administratiu són els següents:

  • Pel que fa a la producció de l'acte: cal seguir el procediment administratiu corresponent, que facilitarà que l'Administració hi encerti i resulti eficaç i, alhora, garantirà els drets de les persones afectades. Aquest itinerari procedimental ha esdevingut fins i tot una exigència de rang constitucional (art. 105.c de la Constitució Espanyola, en endavant CE).
  • Quant a la forma externa de manifestació de l'acte, enfront de la llibertat de forma pròpia del negoci jurídic privat, generalment està taxada: llevat d'algunes excepcions, els actes administratius s'han de produir per escrit a través de mitjans electrònics (art. 36.1 de la LPACAP).
  • En relació amb el contingut de la forma ordinària de l'acte administratiu, aquest s'ha d'emetre en un document electrònic administratiu que, per considerar-se vàlid, ha d'incorporar tot el contingut requerit a l'article 26 de la LPACAP: format susceptible de tractament diferenciat, dades d'identificació, referència temporal, signatures electròniques, etc.

Per això s'hi sol estudiar el requisit de la motivació: determinats actes administratius han de ser motivats, és a dir, l'Administració ha de fer públiques les raons de fet i de dret en què ha fonamentat la seva decisió.

Exemples
  • D'acte administratiu viciat pel que fa a la seva producció: la resolució mitjançant la qual es desestima una sol·licitud de responsabilitat patrimonial de l'Administració dictada sense haver tingut en compte el procediment fixat –amb les especialitats corresponents a aquesta matèria– a la LPACAP.
  • D'acte viciat quant a la seva forma externa de manifestació: l'acte administratiu verbal mitjançant el qual, després d'haver-hi seguit el procediment legalment establert, s'imposa una sanció (la resolució sancionadora final hauria d'haver adoptat la forma escrita a través de mitjans electrònics).