Skip to main content

La motivació i la forma

La motivació​

La subjecció de l'activitat administrativa a la Llei ha propiciat que es facin públiques les raons o motius en què es fonamenten les resolucions de l'Administració.

Concepte​

En sentit formal, la motivació és l'exteriorització o explicació de les raons que han portat un òrgan administratiu a dictar un acte administratiu determinat.

Finalitat​

Tot comptat, la finalitat de la motivació és fer possible el control o la fiscalització jurisdiccional dels actes de l’Administració, establint la necessària relació de causalitat entre els antecedents de fet, la normativa aplicable i la decisió adoptada. Això facilitarà a les persones destinatàries dels actes administratius els mitjans necessaris per a la millor defensa dels seus drets i interessos legítims.

Tant és així que dins del dret dels ciutadans a una bona administració s'ha inclòs el dret que les decisions de les administracions públiques estiguin motivades (art. 22 de la LRJPACat).

Actes administratius que requereixen motivació​

A l'article 35.1 de la LPACAP es recullen els actes administratius que han de ser motivats. En síntesi, són aquests:

  • Els que limitin drets subjectius o interessos legítims.
  • Els que resolguin procediments de revisió d’ofici de disposicions o actes administratius, recursos administratius i procediments d’arbitratge i els que en declarin la inadmissió.
  • Els que se separin del criteri seguit en actuacions precedents o del dictamen d’òrgans consultius.
  • Els acords de suspensió d’actes, així com l’adopció de mesures provisionals que estableix l’article 56 de la LPACAP.
  • Els acords d’aplicació de la tramitació d’urgència, d’ampliació de terminis i de realització d’actuacions complementàries.
  • Els que rebutgin proves proposades per les persones interessades.
  • Els actes que acordin la terminació del procediment per la impossibilitat material de continuar-lo per causes sobrevingudes, així com els que acordin el desistiment per l’Administració en procediments iniciats d’ofici.
  • Les propostes de resolució en els procediments de caràcter sancionador, així com els actes que resolguin procediments de caràcter sancionador o de responsabilitat patrimonial.
  • Els actes que es dictin en l’exercici de potestats discrecionals, així com els que s’hagin de dictar en virtut d’una disposició legal o reglamentària expressa.
Exemples de manca de motivació
  • L'acord pel qual s'aplica la tramitació d'urgència a un procediment administratiu sense indicar-hi les raons d'interès públic que ho han aconsellat.
  • L'adjudicació d'un contracte de servei de recollida i transport de residus, sense explicar-hi per què s'han desestimat les ofertes de la resta de licitadors que no han obtingut l'adjudicació ni els avantatges de l'oferta de l'empresa adjudicatària.
  • La resolució en què es concedeix l'accés a la informació pública sol·licitada −basant-se en la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern− i, sense indicar-hi els motius, s'estableix com a forma d'accés un format diferent al demanat.

Com motivar un acte administratiu​

Una regla general, segons la qual la motivació s'ha de referir de manera succinta als fets i als fonaments de dret que justifiquen la resolució. Per tant, motivar un acte administratiu implica normalment fer tres operacions successives:

  1. Fixar els fets que es prenen en consideració.
  2. Incloure aquests fets en el supòsit d'una norma jurídica.
  3. Raonar per què aquesta norma jurídica imposa la resolució que s'adopta a la part dispositiva de l'acte.

No cal que resulti prolixa, casuística ni exhaustiva. Pot ser breu i concisa, mentre permeti assolir aquestes dues finalitats alhora:

  • Exterioritzar el fonament jurídic de la decisió adoptada, fent explícit que aquesta respon a una determinada interpretació i aplicació de la normativa vigent;
  • Permetre’n el control pels tribunals mitjançant l’exercici efectiu dels recursos establerts per l’ordenament jurídic (Sentència del Tribunal Constitucional 150/1988, de 15 de juliol).
Complexitat

N’hi ha prou amb una motivació racional i suficient: però això implica que, com més complexitat tècnica de la matèria a què es refereix l’acte administratiu, més gran serà l’exhaustivitat exigible

  • Ex: Declaració d’impacte ambiental del projecte de construcció d’una central tèrmica de cicle combinat

No hi cap la motivació generalitzada, imprecisa o estereotipada. Tanmateix, en alguns casos sí que es pot efectuar:

  • Mitjançant la remissió als informes o dictàmens previs. Incorporant aquests a la resolució, si son d'aquest mateix expedient.
  • Utilitzant formularis, models o fórmules estereotipades, sempre que amb aquests es respongui de manera congruent a la justificació adequada de cada cas, i permetin conèixer les raons de la decisió (STC 74/1990, de 23 d’abril).

En el cas d'actes que posin fi als procediments selectius i de concurrència competitiva: la motivació de les adjudicacions s’ha de fer de conformitat amb el que disposen les normes que regulen les convocatòries respectives. Però sempre han de quedar acreditats en el procediment els fonaments de la resolució que s’adopti (art. 35.2 de la LPACAP).

La forma​

L'acte administratiu, en sobrepassar la fase de gestació interna, necessita una forma externa de manifestació. A diferència del que s'esdevé en els negocis jurídics privats, en què impera el principi de llibertat de forma (art. 1278 del Codi Civil), la forma de l'acte administratiu obeeix a unes regles taxades.

Regles​

  • Regla general: els actes administratius s'han de produir per escrit a través de mitjans electrònics.
  • Excepcions: els actes administratius poden tenir una altra forma –diferent de l'escrita a través de mitjans electrònics– quan la seva naturalesa exigeixi una altra forma més adequada d'expressió i constància (art. 36.1 de la LPACAP).
    Alguns exemples d'actes administratius que tenen una forma diferent
    • La urgència pot exigir que determinades ordres –de policia general, com ara la intimidació perquè es dissolgui una manifestació– es produeixin de forma oral o mitjançant fórmules acústiques que en reforcin l'eficàcia: tocs de xiulet imperatius, posem per cas.
    • La necessitat que els reconegui qualsevol persona que condueix un vehicle –del país o estrangera– justifica que els senyals de trànsit es manifestin per signes convencionals de caràcter internacional.
    • Semblantment, els senyals a través de gestos dels agents encarregats de regular el trànsit.
    • Per arribar a totes les persones destinatàries, l'acte administratiu adopta fins i tot una forma de manifestació acústica en el cas dels semàfors per a invidents.

Aquestes excepcions, però, tenen caràcter restrictiu: perquè s'admetin, cal que la naturalesa de l'acte administratiu exigeixi una altra forma més adequada. D'una altra banda:

  • En el cas d'un òrgan administratiu que dicti actes administratius de forma verbal i calgui deixar-ne constància escrita, aquesta l'ha d'efectuar i signar el titular de l'òrgan inferior o funcionari que la rebi oralment, i en la seva comunicació ha d'expressar l'autoritat de la qual procedeix. Si es tracta de resolucions, s'ha d'actuar d'acord amb el que estableix l'article 36.2 de la LPACAP.
  • Quan calgui dictar una sèrie d'actes administratius de la mateixa naturalesa (p. ex.: concessions, nomenaments, etc.), es poden refondre en un únic acte. S'hi ha d'especificar, tanmateix, les persones o altres circumstàncies que individualitzin els efectes de l'acte per a cada persona interessada (art. 36.3 de la LPACAP).

La redacció de l'acte administratiu​

És com si l'Administració, per inèrcia, hagués mantingut la mateixa forma externa d'expressar-se:

  1. Un encapçalament en què s'identifica l'òrgan emissor;
  2. Un preàmbul, que fa referència a les normes que s'han tingut en compte i els tràmits que s'han dut a terme per dictar-la;
  3. La motivació, quan pertoqui legalment;
  4. La part dispositiva de la resolució (sanció, jubilació, etc.);
  5. El lloc, la data i la signatura.

Requisits de l'acte administratiu com a document electrònic​

L'acte administratiu, doncs, s'ha d'emetre normalment en un document electrònic. Per considerar-se vàlid, ha de complir els requisits següents i ser traslladat a un tercer a través de mitjans electrònics (art. 26 de la LPACAP):

  • Contenir informació arxivada en un suport electrònic segons un format susceptible d'identificació i tractament diferenciat;
  • Disposar de dades d'identificació que en permetin la individualització;
  • Incorporar una referència temporal del moment en què s'ha emès, les metadades mínimament exigides i, finalment, les signatures electròniques que corresponguin.